FAÇANA I PORTAL MAJOR
EL Portal Major, d'estil neoclàssic, situat a ponent, tapa part de l'original façana d'estil gòtic. Al Portal hi predominen les línies verticals i horitzontals i les columnes amb el fust llis. A la part superior de la façana destaca la rosassa gòtica.
FAÇANA SUD I PORTA DE LA LLUM
Situada a Migjorn, és l'única que resta de les tres portes originals. El timpà, no obstant, és modern, dels anys quaranta. A la part superior veim els contraforts, els finestrals i l'àtic del rellotge.
DETALLS DE LA PORTA SUD
Detall dels pilars de les columnes adossades a la façana sud, amb el sòcol i els baixos dels brancals.
DETALLS DE LA PORTA SUD
Detall dels capitells de les arquivoltes on figuren de forma alternada els escuts de Ciutadella i dels comtes de Barcelona.
VISTA EXTERIOR DE L'ABSIS
Es veuen els contraforts i els finestrals del pis superior.En primer pla, la llanterna de la cúpula de la sagristia dels canonges.
VISTA INTERIOR DES DEL PORTAL MAJOR
En entrar pel Portal Major, la vista es dirigeix cap a l'absis, situat a Llevant. Es poden veure els nervis que configuren els trams de volta, les capelles laterals, la motllura que envolta horitzontalment la Catedral i, al fons, el baldaquí, que emmarca l'altar i la seu episcopal. Cal destacar la llum dels finestrals i la part superior de les capelles cegades del presbiteri. A la dreta, es veuen l'orgue i el rellotge.
VISTA INTERIOR DES DE L'ABSIS
Ens podem fixar amb les columnes que pugen fins al sostre on al bell mig s'ajunten amb les de l'altre costat de la nau formant un arc apuntat tancat per la clau de volta. El mur on estan adossades les columnes són els contraforts, els quals serveixen de parets laterals de les capelles.
LLUM DELS VITRALLS
La llum de la rosassa es projecta a l'absis, gairebé a l' hora de la posta del sol. Hi destaca la simbologia que pot tenir la situació de la Catedral,orientada de llevant a ponent, per analogia amb el naixement (absis) i la mort del dia (final de la nau). En aquesta imatge es veuen difuminades l'ombra del baldaquí de l'altar major i les imatges situades a la part superior de la Seu Episcopal.
LLUM DELS VITRALLS
La llum de la rosassa es projecta a l'absis, gairebé a l' hora de la posta del sol. Hi destaca la simbologia que pot tenir la situació de la Catedral,orientada de llevant a ponent, per analogia amb el naixement (absis) i la mort del dia (final de la nau). Detalls exteriors de la rosassa.
LLUM DELS VITRALLS
La llum de la rosassa es projecta a l'absis, gairebé a l' hora de la posta del sol. Hi destaca la simbologia que pot tenir la situació de la Catedral,orientada de llevant a ponent, per analogia amb el naixement (absis) i la mort del dia (final de la nau). Detalls interiors de la rosassa.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
VITRALLS
Cal fixar-se en el plomat, en els colors predominants, en la simetria, en el ritme i en els motius geomètrics i figuratius.
ORGUE
L'orgue és un instrument de teclat i vent en el qual el so s'origina mitjançant la vibració d'una columna d'aire a través dels tubs. La catedral de Menorca, al llarg de la seva història, ha tengut cinc orgues que s'han instal.lat en diferents llocs de l'esglèsia. L'orgue actual data de l'any 1993.És de transmissió mecànica, té tres teclats manuals i un pedaler. Està dotat de 2371 tubs.
EL COR
Actual cadiratge del cor que data de mitjans del segle XX i que envolta l'absis. La seu episcopal, al centre, ocupa el lloc on antigament hi havia l'entrada a la Capella del Santíssim, avui Sagristia dels Canonges.
PORTES DE L'ANTIC ORGUE
Situades a banda i banda de la seu episcopal. Les imatges de la Porta de la dreta corresponen a Sant Antoni ( part superior) i a la Presentació de l'Infant Jesús al Temple (part inferior). A l'altra hi figuren Sant Jordi i la Visita de la Verge a Santa Isabel. Les dues portes van ser pintades pel mallorquí Joan Mas( 1861 ). Cal remarcar que estan penjades sobre finestrals cegats que s'entreveuen al fons.
PORTES DE L'ANTIC ORGUE
Situades a banda i banda de la seu episcopal. Les imatges de la Porta de la dreta corresponen a Sant Antoni ( part superior) i a la Presentació de l'Infant Jesús al Temple (part inferior). A l'altra hi figuren Sant Jordi i la Visita de la Verge a Santa Isabel. Les dues portes van ser pintades pel mallorquí Joan Mas( 1861 ). Cal remarcar que estan penjades sobre finestrals cegats que s'entreveuen al fons.
CAPELLA DEL COSTAT SUD
S'hi veu la volta de creueria i el tros que es va eixamplar quan es van reforçar els contraforts i es va desplaçar la façana sud.
CAPELLES DEL COSTAT NORD
Cal fixar-se en:
- la llum blanquinosa per mor de la falta de color dels vitralls recuperats recentment.
- La volta de creueria que, a diferència de les capelles del sud, conserva l'amplària original.
- Els confessionaris.
- Els passadissos oberts als contraforts que serveixen per accedir d'una capella a l'altra.
CAPELLES DEL COSTAT NORD
Cal fixar-se en:
- la llum blanquinosa per mor de la falta de color dels vitralls recuperats recentment.
- La volta de creueria que, a diferència de les capelles del sud, conserva l'amplària original.
- Els confessionaris.
- Els passadissos oberts als contraforts que serveixen per accedir d'una capella a l'altra.
CAPELLES DEL COSTAT NORD
Cal fixar-se en:
- la llum blanquinosa per mor de la falta de color dels vitralls recuperats recentment.
- La volta de creueria que, a diferència de les capelles del sud, conserva l'amplària original.
- Els confessionaris.
- Els passadissos oberts als contraforts que serveixen per accedir d'una capella a l'altra.
PICA BAPTISMAL
Antiga pica baptismal.
PAS ENTRE CAPELLES
Detall de les obertures als contraforts per comunicar les capelles del costat nord. Cal remarcar la diferència d'arcs: apuntat, com el que es veu en primer terme i de mig punt, al darrera.
CAPELLA DE LES ÀNIMES I
D'estil barroc. Hi destaca la llanterna, les columnes, molt treballades, els arcs i la perspectiva que du la vista cap al fons, on hi ha la figura del Sant Crist.
La capella es divideix en tres trams: al fons hi ha l'altar; al mig, la cúpula i la part exterior era l'originària capella gòtica, de la qual s'entreveu l'arc apuntat(imatge de la dreta). Els tres trams estan separats per arcs que disminueixen de mida així com s'atraquen a l'altar.
CAPELLA DE LES ÀNIMES I
D'estil barroc. Hi destaca la llanterna, les columnes, molt treballades, els arcs i la perspectiva que du la vista cap al fons, on hi ha la figura del Sant Crist.
La capella es divideix en tres trams: al fons hi ha l'altar; al mig, la cúpula i la part exterior era l'originària capella gòtica, de la qual s'entreveu l'arc apuntat(imatge de la dreta). Els tres trams estan separats per arcs que disminueixen de mida així com s'atraquen a l'altar.
CAPELLA DE LES ÀNIMES II
Detall dels fusts de les columnes adossades, molt decorades. Cada fust està dividit visualment i clara en dues parts, separades per una anella plana de fulles d'acant, i cada columna presenta una decoració diferent: diamants, ziga-zagues, mosaics, drapejats, helicoïdals...
CAPELLA DE LES ÀNIMES III
Per damunt de l'arc apareixen dues mènsules: petites columnes que no resposen a terra i que sobresurten de la vertical de la paret. El conjunt de columnes i mènsules donen dotze punts de base per sostenir la cúpula. Així, d'un espai aparentment rectangular es forma una cúpula circular: amb l'ajut de les quatre mènsules, es passa de vuit columnes a la base a dotze nervis a la volta.
Al centre, la llanterna que proporciona llum a l'espai.
CAPELLA DEL SANTÍSSIM I
D'estil neoclàssic. S'hi entra per un arc de mig punt. Predomina la senzillesa, les línees verticals i horitzontals i el color blanc de les parets.
Hi destaquen el retaule i el Sagrari.
CAPELLA DEL SANTÍSSIM II
L'espai interior està cobert per una cúpula de planta oval, amb quatre nervis que cauen damunt les quatre pilastres.
Mostra un tambor amb obertures ovalades. És una cúpula sense llanterna.
CAPELLA DELS DOLORS I
Antiga Capella del Santíssim. Aquesta capella està situada entre la que era antiga capella de Sant Sebastià i l'actual capella del Santíssim.
D'estil neoclàssic, amb el marès vist, fruit de la recent restauració.
CAPELLA DELS DOLORS II
Cúpula de mitja taronja. Damunt cada pilar neixen uns nervis encoixinats i minvants a mesura que s'atraquen a la clau de cúpula. També té tambor amb vuit obertures, algunes de les quals són cegades perquè està adossada a la cúpula de la Capella del Santíssim.
CAPELLA DELS DOLORS III
Vista exterior de la cúpula des del terrat del primer pis.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part nord. La coloració de la imatge prové de la llum del sol a l'hora de la posta, a primers de novembre.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
GÀRGOLES
Situades a cada contrafort, tenen la funció de desguàs de l'aigua de les teulades. Mostren formes variades: humanes, animals, monstres,... a la manera de les imatges romàniques.
Són fetes de marès i algunes renovades recentment.
Aquestes imatges corresponen a les gàrgoles de la part sud.
TORRE DEL CAMPANAR
S'edificà aprofitant l' estructura de l'antic minaret àrab, fent-lo més alt.És de planta quadrada, en lloc d'octogonal, com era propi dels campanars gòtics.
COBERTA DE LA NAU
Es veuen els diferents desnivells per a les conducions de les aigües, els quals responen a l'estructura exterior de les voltes de creueria i el joc de línies que provoca la diferent direccionalitat de les teules.
COBERTA DE L'ABSIS
Observam els nervis radials que formen l'absis i que conflueixen a la clau de volta.
Sobre la part exterior dels nervis es veuen alguns espiralls de l'edifici.
EXTERIORS I
Vistes parcials de Ciutadella des de la teulada.
EXTERIORS I
Vistes parcials de Ciutadella des de la teulada.
EXTERIORS I
Vistes parcials de Ciutadella des de la teulada.
EXTERIORS II
Vistes del port des de dalt del campanar.
EXTERIORS II
Vistes del port des de dalt del campanar.
EXTERIORS II
Vistes del port des de dalt del campanar.
VISTES DE LA CATEDRAL
La catedral: el punt més alt de Ciutadella.
VISTES DE LA CATEDRAL
La catedral: el punt més alt de Ciutadella.
VISTES DE LA CATEDRAL
La catedral: el punt més alt de Ciutadella.
